Arquitectura

La part més antiga del conjunt arquitectònic del Castell de Penyafort és una torre de planta circular, probablement anterior al segle XII, envoltada parcialment per diverses cambres disposades en semicercle. Es tracta de les restes de la casa natal de Raimon de Penyafort (1185-1275), i és una petita fortificació que depenia del Castell d’Olèrdola. El seu interior conserva unes pintures murals força interessants, i una volta d’aresta gòtica amb una clau que mostra l’escut d’armes dels Espuny, senyors del castell a les darreries de l’edat mitjana i impulsors de la posterior construcció del convent.

A més d’aquesta torre medieval, el conjunt comprèn diversos edificis, disposats en forma d’U i construïts a partir de 1602, convertint-se en convent dominicà, amb una església d’una sola nau, de 30 metres de llargada per 9 d’amplada amb capelles laterals, i dues ales de planta rectangular, amb la planta baixa destinada a usos agrícoles i el pis a espais residencials.

El pis ocupa la part frontal i la lateral de l’edifici. Algunes dependències es troben dins l’edificació medieval de la torre, i des d’aquí es comunica amb el cor de l’església. Hi ha un espai dedicat a cuina, banys, una gran sala-menjador de 22 m. de llarg i un total de setze dormitoris, tots exteriors, d’entre 15 i 22 metres quadrats, coberts per voltes catalanes rebaixades.

El conjunt es complementa amb unes golfes damunt tota la superfície residencial, i un gran mirador, d’11 x 8 metres amb arcades a tots quatre costats, des d’on s’observen unes magnífiques vistes de la plana del Penedès.